Avui hem aprés que utilitzar i aprendre una llengua no només és fer servir el codi o el conjunt de formes lingüístiques sinó que implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com fer servir aquest codi en els diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn qui el parlen.
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa que comprèn del que l'individua ha de saber per comunicar-se d'una manera eficaç en situacions culturalment significatives. Per tant, per ells és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Finalment, segons ells, “la competència comunicativa” és el terme general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta s'obté a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.”
Els components de les competències lingüístiques són els següents:
- Competència lingüística/gramatical: significa el domini correcte del codi lingüístic
- Competència sociolingüística: tenir clar la situació dels participants, l'objectiu i les normes.
- Competència discursiva: saber interpretar diferents discursos com la narració, descripció... i que tots tinguin una coherència.
- Competència estratègica:Tenir eines i fer-les servir quan davant d'un discurs ens quedem amb blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada