COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

L'imma a l'assignatura de COED, ens va fer llegir el llibre de "Com parlar bé en públic".

He fet un breu resum de les coses més importants que hem de tenir en compte quan fem una exposició oral o un discurs. He de dir que és un llibre molt útil perquè quan hem d'exposar sempre tenim aquella por per dintre, i aquest llibre a part de explicar com fer una bona exposició, també ens dona tècniques per estar més relaxats.

Els punts que hem de tenir en compte són:

Per comunicar bé s’entén:

- Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.

- Trobar arguments per defensar la tesis.

- Saber distingir la informació essencial de la prescindible.

- Parlar amb precisió, brevetat i saber pensar amb claredat.

- Transmetre una imatge de seguretat, etc.

Per ser un bon orador la principal por que s’ha de superar és la por a parlar en públic. Existeixen sis trucs per a dominar el nervis en aquesta situació:

- L’orador es creu que és transparent i que la gent veu i coneix el seu estat, però el que realment el públic veu és una façana de tranquil·litat. El públic sol votar la xerrada de l’orador amb una puntuació més alta que la que es vota el propi orador.

- Quan es parla en públic, la persona està donant una imatge d’ella mateixa, per el que és normal està nerviós. De fet, en una situació com aquesta, és el nostre propi organisme qui ens fa estar en aquest estat perquè segreguen adrenalina. Es pot afirmar que menteix qui diu que no està neguitós en una situació com aquesta.

- La millor garantia es preparar-se. Tenir un guió ben pensat i estructurat ajuda a saber què dir i com dir-ho i comptes, a més, amb la seguretat que no et quedaràs en blanc.

- L’autoconfiança és clau. Només es pot millorar fen autocrítica de cada xerrada i intentant millorar en la següent.

- Hi ha trucs pràctics per agafar tranquil·litat, com fer unes passes per l’auditori, beure aigua i aclarir la gola, respirar profundament i lenta, somriure (relaxa l’emissor i el receptor), parlar poc a poc, etc.

Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre abans quatre preguntes:

- Per què? És a dir, l’objectiu.

- A qui? És a dir, el públic.

- Què? És a dir, el guió.

- Com? És a dir, el mitjans utilitzats.

En primer lloc, l’orador ha de concretar el seu objectiu. Ha de saber què dir i com dir-ho i tenir-ho tot clar per saber transmetre les idees principals. Aquestes s’han de repetir al principi i al final del discurs, que és quan es presta més atenció.

En segon lloc, el públic és qui rep el missatge i l’orador ha de estudiar-lo, analitzar-lo i conduir-lo. Segons quina classe de públic sigui, l’orador ha de plantejar el seu discurs d’una manera o una altra.

En tercer lloc, s’ha de plantejar què dir, és a dir, el guió del discurs. Per aconseguir una estructura d’idees correcta i útil s’ha de fer una recerca exhaustiva d’idees i arguments i després donar-los una estructura coherent.

Per últim, cal decidir com es farà l’exposició i quins mitjans s’utilitzaran. Els mitjans bàsics són: la veu i el llenguatge, els recursos lingüístics i els mitjans de suport i audiovisuals: pissarra, diapositives, transparències, etc.

S’ha de tenir en compte que un bon discurs no pot ser llegit per diverses raons:

•  L’orador que llegeix no té en compte el factor públic i no se n'adona de la seva reacció. És important mirar el públic, ja que, segons les seves reaccions, ens adonem del que diem i ens permet modificar sobre la marxa. A més, mirar és dominar. Qui no mira al ulls transmet inseguretat. El bon orador no llegeix, sinó que improvisa i adapta el discurs al públic. Per improvisar s’han de complir dues condicions: que l’orador conegui i domini el tema i memoritzar les idees principals.

•  El registre escrit és més complex que l’oral, per tant no serviran de res les expressions complexes i recargolades del primer.

En un discurs, òbviament, la veu té suma importància i s’han de controlar el volum, velocitat, articulació i actitud. S’ha de parlar amb un bon volum de veu i, de tant en tant, modificar-lo per posar més èmfasi a qualsevol aspecte, cridar l’atenció, remarcar un concepte clau, etc. En quant a la velocitat és important trobar una “velocitat de creuer” que no sigui ni massa lenta ni massa ràpida per evitar, per una part, que el públic s’avorreixi i, per l’altra, arribar a ser confús.

L’articulació és important per ser clars en el que volem dir i l’actitud tracta sobre el registre que utilitzem, l’humor, anècdotes, etc.

L’entonació també juga un paper important. S’ha d’evitar la monotonia del to per no avorrir al públic i evitar parlar sols amb frases enunciatives. S’ha de fer ús de frases exclamatives i interrogatives. Amb elles es canviarà el to de veu i es captarà l’atenció del públic.

Igualment d’importants són la respiració, les pauses, els silencis, etc.

Com he dit abans, el registre escrit és més complex que l’oral. El llenguatge oral busca la simplicitat, la claredat i la immediatesa, és a dir, en un discurs han de predominar les frases curtes, senzilles i contundents, no utilitzar argot especialitzat i evitar el llenguatge abstracte i imprecís.

No menys important és el llenguatge corporal. Segons els experts, més del 65% de la comunicació es realitza de manera no verbal. Hem de tenir en compte l’actitud, començar amb un somriure per exemple, el qual desperta simpatia i confiança, la posició del cos, la gesticulació i la mirada.

Depenent de la posició del nostre cos transmetrem seguretat o inseguretat. Per causar una bona impressió hem d’ensenyar tot el cos, ja que si amaguem una part darrera d’una taula transmetrem inseguretat i intranquil·litat, moure’ns de tant en tant, evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes, no creuar els braços, etc.

La gesticulació que fem informarà al públic de la nostre energia, convicció i sinceritat. Moure braços i mans ens ajuda a expressar-nos, subratllar idees o emfasitzar-les, però hem d’anar amb compte amb la naturalitat de la nostra gesticulació i que no sembli assajada ni exagerada.

Com he dit anteriorment, la mirada és molt important. Mirar és dominar. Qui no mira al ulls transmet inseguretat i no inspira confiança.

Per tant, estic convençuda que si seguit tots aquest passos, aconseguirem tenir una bona exposició oral.

VALORACIÓ GRUPAL I ACTIVITAT.

Hem fet una valoració entre tots del llibre i després l'Imma, ens va fer escollir una persona que consideréssim que és un bon comunicador, és a dir, que tingués les habilitats que en aquest llibre ens deien.

A la classe en sortit personatges polític com Alfredo Pérez Rubalcaba, Pep Guardiola, Joan Laporta, Josep Cuní, Antoni Bassas entre d'altres.

Jo entre tots els que s'han dit, he estat d'acord amb el Pep Guardiola, ja que és una persona que dóna una credibilitat a l'afició gràcies el seu to de veu pausat i contundent. I en el moment que ha de respondre els periodistes és mostra tranquil i segur d'ell mateix.

Després entre tots hem dit tots els adjectius que creiessim que ha de tenir un bon comunicador hi han sortit que un bon comunicador ha de ser: tranquil, educat, prudent , sincer...I a més a més, ha de tenir una competència lingüística, tenir una bona presencia entre d'altres.

VALORACIÓ PERSONAL. 

Amb aquest llibre, he pogut conèixer les habilitats que ha de tenir un bon comunicador. Amb tots els adjectius que he dit anteriorment estic d'acord.

Finalment, l'activitat que hem fet l'he trobat molt dinàmica i divertida.Com he explicat anteriorment han sortit diferents personatges del món de la política de la televisió...