Quan tinguem el nostre treball fet el guardem el projecte i després desar la pel·lícula amb qualitat estàndard o superior.
Un exemple de pel·lícula seria el següent:
diumenge, 31 d’octubre del 2010
MOVIE MAKER.
Quan tinguem el nostre treball fet el guardem el projecte i després desar la pel·lícula amb qualitat estàndard o superior.
GIMP 2
El GIMP és un programa de manipulació d'imatges i també serveix pel retoc personalitzat.
La primera activitat que hem fet a la classe a sigut aprendre a escalar l'imatge, ja que hem de tenir en compte que el més important que hem de saber és que:
- La grandària, que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge.
- El pes; que és la imatge en memòria que és mesura en Bytes.
- La profunditat de color; que fa referència al nombre màxim de color que pot tenir la imatge.
- La resolució; que és la relació entre els píxels i l'espai físic que ocupa.
Ara veurem com s'escala una imatge:
1. Seleccionem alguna imatge que tinguem guarda.
2. Anem a l'apartat de "la imagen" i premem a "escalar imagen":
3. Canviarem l'altura i la mida de la imatge a "600" i podrem veure que la imatge canvia sola, això fa que la imatge no quedi pixelada.Posteriorment, premem el botó "escala" i tindrem la imatge escalada.
Després canviarem el "tamaño lienzo" i canviarem la altura i l'amplada , però per fer-ho he de fer un canvi que ens faciliti el canvi de altura i amplada:
Per tal, que no sens canviï, haurem de clicar la cadena. Això ens permetrà posar el valor que nosaltres voguem sense cap modificació.
Més avall d'aquesta finestra trobem una pàgina en la qual nosaltres podem fixar la imatge, quan ho tinguim fet, cliquem a redimencionar.
També hem de saber com es pot guarda la imatge :
1. En format JPG ( comprimeix les imatges).
2. En format PNG( la informació és guarda en diferents capes.)
Per tant, anem a l'inicio, cliquem guardar como i després podem seleccionar com la volem guardar.
GOOGLE READER.
Primer de tot ens hem d'inscriure, per tant, haurem de seguir els passos següents:
- Ens subscriurem el diari la Vanguardia,anem a la pàgina web: http://www.lavanguardia.es/
- I buscarem el RSS.
3. Llavors cliquem a sobre i trobarem una pàgina que podem seleccionar quin tema ens interessa per estar informats, cliquem els que mes ens interessi, i copiem l'adreça.
4. Copiem aquesta adreça a l'apartat que posa"añadir una suscripción", i es queda guardat. Així anirem obtenint informació d'una manera actualitzada.
A partir d'aquí, podem seleccionar qualsevol noticia que ens interessis i marcar-la com a "favorito".
També podem compartir una noticia, que es fa de la següent manera:
1. Agafem una notícia que ens interessi i cliquem a compartir:
2. Anirem a l'apartat d'elements compartits:
3. Després ens posarem a "configuración de uso"
4. Busquem :
I a partir d'aquí podem vincular la noticia al blog que es fa de la següent manera:
Anirem a l'apart de disseny del blog, afegim un Gadget (el que serà la "llista d'enllaços"), posem el títol, enganxem l'enllaç de la notícia i cliquem desar.
Amb tota l'explicació espero que hagi quedat clar el funcionament del Google Reader.
AUDACITY
L'audacity,és un editor d'àudio digital que permet treballar simultàniament amb vàries pistes que es superposen per nivells a la finestra de treball. Les diferents pistes es poden sentir aïlladament,en conjunt o només les seleccionades i es podem processar indpendentment.
Per descargar-lo haurem de seguir els següents passos:
- Cercarem "audacity" pel Google.
- Entrarem a la pàgina "Audacity Dowload"
- Baixarem l'audacity 1.2 o 1.3 Beta
- Cliquem al lloc on hi posa "descarregues"
- Seguim tots els passos que ens demanaran.
Les seves funcions son les següents:
- Permet la gravació de veu
- Té les eines de copiar , enganxar, retallar i desfer.
- Importar i exportar arxius MP3 i WAP
- Editar arxius de format Ogg Vorbis, WAP i MP3.
- Convertir gravacions en so digital o CD.
A la classe hem treballat a partir d'una cançó, a seleccionar una part que ens agradi i desfer la part restant, fent que només soni la part desitjada. També hem practicat efectes de finding final i inicial, i finalment l'efecte d'amplificar.
Després també hem practicat a partir d'un micròfon gravar una freqüència de veu i finalment ens han ensenyat com introduir la veu a una cançó.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC
L'imma a l'assignatura de COED, ens va fer llegir el llibre de "Com parlar bé en públic".
He fet un breu resum de les coses més importants que hem de tenir en compte quan fem una exposició oral o un discurs. He de dir que és un llibre molt útil perquè quan hem d'exposar sempre tenim aquella por per dintre, i aquest llibre a part de explicar com fer una bona exposició, també ens dona tècniques per estar més relaxats.
Els punts que hem de tenir en compte són:
Per comunicar bé s’entén:
- Saber fer una síntesi oral d’un tema qualsevol.
- Trobar arguments per defensar la tesis.
- Saber distingir la informació essencial de la prescindible.
- Parlar amb precisió, brevetat i saber pensar amb claredat.
- Transmetre una imatge de seguretat, etc.
Per ser un bon orador la principal por que s’ha de superar és la por a parlar en públic. Existeixen sis trucs per a dominar el nervis en aquesta situació:
- L’orador es creu que és transparent i que la gent veu i coneix el seu estat, però el que realment el públic veu és una façana de tranquil·litat. El públic sol votar la xerrada de l’orador amb una puntuació més alta que la que es vota el propi orador.
- Quan es parla en públic, la persona està donant una imatge d’ella mateixa, per el que és normal està nerviós. De fet, en una situació com aquesta, és el nostre propi organisme qui ens fa estar en aquest estat perquè segreguen adrenalina. Es pot afirmar que menteix qui diu que no està neguitós en una situació com aquesta.
- La millor garantia es preparar-se. Tenir un guió ben pensat i estructurat ajuda a saber què dir i com dir-ho i comptes, a més, amb la seguretat que no et quedaràs en blanc.
- L’autoconfiança és clau. Només es pot millorar fen autocrítica de cada xerrada i intentant millorar en la següent.
- Hi ha trucs pràctics per agafar tranquil·litat, com fer unes passes per l’auditori, beure aigua i aclarir la gola, respirar profundament i lenta, somriure (relaxa l’emissor i el receptor), parlar poc a poc, etc.
Qualsevol persona que vulgui parlar en públic ha de respondre abans quatre preguntes:
- Per què? És a dir, l’objectiu.
- A qui? És a dir, el públic.
- Què? És a dir, el guió.
- Com? És a dir, el mitjans utilitzats.
En primer lloc, l’orador ha de concretar el seu objectiu. Ha de saber què dir i com dir-ho i tenir-ho tot clar per saber transmetre les idees principals. Aquestes s’han de repetir al principi i al final del discurs, que és quan es presta més atenció.
En segon lloc, el públic és qui rep el missatge i l’orador ha de estudiar-lo, analitzar-lo i conduir-lo. Segons quina classe de públic sigui, l’orador ha de plantejar el seu discurs d’una manera o una altra.
En tercer lloc, s’ha de plantejar què dir, és a dir, el guió del discurs. Per aconseguir una estructura d’idees correcta i útil s’ha de fer una recerca exhaustiva d’idees i arguments i després donar-los una estructura coherent.
Per últim, cal decidir com es farà l’exposició i quins mitjans s’utilitzaran. Els mitjans bàsics són: la veu i el llenguatge, els recursos lingüístics i els mitjans de suport i audiovisuals: pissarra, diapositives, transparències, etc.
S’ha de tenir en compte que un bon discurs no pot ser llegit per diverses raons:
- L’orador que llegeix no té en compte el factor públic i no se n'adona de la seva reacció. És important mirar el públic, ja que, segons les seves reaccions, ens adonem del que diem i ens permet modificar sobre la marxa. A més, mirar és dominar. Qui no mira al ulls transmet inseguretat. El bon orador no llegeix, sinó que improvisa i adapta el discurs al públic. Per improvisar s’han de complir dues condicions: que l’orador conegui i domini el tema i memoritzar les idees principals.
- El registre escrit és més complex que l’oral, per tant no serviran de res les expressions complexes i recargolades del primer.
En un discurs, òbviament, la veu té suma importància i s’han de controlar el volum, velocitat, articulació i actitud. S’ha de parlar amb un bon volum de veu i, de tant en tant, modificar-lo per posar més èmfasi a qualsevol aspecte, cridar l’atenció, remarcar un concepte clau, etc. En quant a la velocitat és important trobar una “velocitat de creuer” que no sigui ni massa lenta ni massa ràpida per evitar, per una part, que el públic s’avorreixi i, per l’altra, arribar a ser confús.
L’articulació és important per ser clars en el que volem dir i l’actitud tracta sobre el registre que utilitzem, l’humor, anècdotes, etc.
L’entonació també juga un paper important. S’ha d’evitar la monotonia del to per no avorrir al públic i evitar parlar sols amb frases enunciatives. S’ha de fer ús de frases exclamatives i interrogatives. Amb elles es canviarà el to de veu i es captarà l’atenció del públic.
Igualment d’importants són la respiració, les pauses, els silencis, etc.
Com he dit abans, el registre escrit és més complex que l’oral. El llenguatge oral busca la simplicitat, la claredat i la immediatesa, és a dir, en un discurs han de predominar les frases curtes, senzilles i contundents, no utilitzar argot especialitzat i evitar el llenguatge abstracte i imprecís.
No menys important és el llenguatge corporal. Segons els experts, més del 65% de la comunicació es realitza de manera no verbal. Hem de tenir en compte l’actitud, començar amb un somriure per exemple, el qual desperta simpatia i confiança, la posició del cos, la gesticulació i la mirada.
Depenent de la posició del nostre cos transmetrem seguretat o inseguretat. Per causar una bona impressió hem d’ensenyar tot el cos, ja que si amaguem una part darrera d’una taula transmetrem inseguretat i intranquil·litat, moure’ns de tant en tant, evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes, no creuar els braços, etc.
La gesticulació que fem informarà al públic de la nostre energia, convicció i sinceritat. Moure braços i mans ens ajuda a expressar-nos, subratllar idees o emfasitzar-les, però hem d’anar amb compte amb la naturalitat de la nostra gesticulació i que no sembli assajada ni exagerada.
Com he dit anteriorment, la mirada és molt important. Mirar és dominar. Qui no mira al ulls transmet inseguretat i no inspira confiança.
Per tant, estic convençuda que si seguit tots aquest passos, aconseguirem tenir una bona exposició oral.
VALORACIÓ GRUPAL I ACTIVITAT.
Hem fet una valoració entre tots del llibre i després l'Imma, ens va fer escollir una persona que consideréssim que és un bon comunicador, és a dir, que tingués les habilitats que en aquest llibre ens deien.
A la classe en sortit personatges polític com Alfredo Pérez Rubalcaba, Pep Guardiola, Joan Laporta, Josep Cuní, Antoni Bassas entre d'altres.
Jo entre tots els que s'han dit, he estat d'acord amb el Pep Guardiola, ja que és una persona que dóna una credibilitat a l'afició gràcies el seu to de veu pausat i contundent. I en el moment que ha de respondre els periodistes és mostra tranquil i segur d'ell mateix.
Després entre tots hem dit tots els adjectius que creiessim que ha de tenir un bon comunicador hi han sortit que un bon comunicador ha de ser: tranquil, educat, prudent , sincer...I a més a més, ha de tenir una competència lingüística, tenir una bona presencia entre d'altres.
VALORACIÓ PERSONAL.
Amb aquest llibre, he pogut conèixer les habilitats que ha de tenir un bon comunicador. Amb tots els adjectius que he dit anteriorment estic d'acord.
Finalment, l'activitat que hem fet l'he trobat molt dinàmica i divertida.Com he explicat anteriorment han sortit diferents personatges del món de la política de la televisió...
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Exposició.
UN COP D'ULL AL FUTUR. Avui a la classe hem presentat el nostre “Qui ets tu?”, tractava de fer una breu descripció d'algun company/a de la classe escollit per nosaltres. Jo he fet de la Laura, hi he exposat el text següent:
La Laura és una noia d'Esparreguera. Té vint-i-un anys, no és massa alta i és molt eixerida.
Els colors que la identifiquen són el verd, el blau i el groc. El verd perquè transmet tranquil·litat i harmonia, el blau produeix un efecte relaxat com els seus ulls, cada cop que els mires i el groc perquè representa l'alegria, energia, felicitat i intel·ligència.
Té un característica que acostuma a tenir un infant que és la innocència.
Aquest any ha començat la carrera d'Educació Primària a Blanquerna, la primera setmana quan li presentaven les assignatures, ho veia tot molt fosc, molta feina. Tenia la sensació que havia de pujar a dalt d'un cim molt alt. Com aquell riu que té les seves pedres al mig i l'aigua les ha de anar esquivant fins la seva fluent.
Anàlisi del anunci SEAT ALTEA
En aquest vídeo, podem analitzar diferents aspectes.
El començament ens mostren una nena que està davant d'una caixa de plàstic. Ella està mirant a un peluix(representarà la mascota de la família)
Té les mateixes dents que ella. Tot i que el pare li diu a la filla que és molt lleix ella el vol.
Durant el llarg del vídeo aquest peluix és denominat com a "mostre o brother"
La nena li diu amb el seu pare que vol aquell peluix, i al llarg del vídeo podem veure com creix a causa de l'estima que li dóna la família.
A continuació, veiem una escena que la família està a fora de casa a punt de marxar. Amb un cotxe vell i d'un color gris, és a dir, un color que no ressalta. I quan el "monstre" intenta entrar no pot. Per tant, no pot anar amb ells i s'ha de quedar a casa sol.
Al llarg d'aquestes escenes, podem veure diferents aspectes visuals i auditius.
El principi comença amb un ambient fosc, no hi ha lluminositat. També podem escoltar que la música el principi es molt lenta i les imatges van lentes fins que la família marxa de casa. Representen una situació de tristesa.
A partir d'aquí, la música comença a sonar amb un ritme més accelerat i les seqüències de les imatges passen més ràpides.
El final del vídeo, la família torna a buscar-lo amb un cotxe més gros, el seu color és més atractiu (vermell) i es veu com amb aquest cotxe si que hi cap. En aquesta escena la música també torna agafar el ritme més accelerat. Representa la situació d'alegria perquè finalment el van a buscar.
I finalment , ens diuen, " No se puede dejar de querrer a alguien,no se puede. Porque ja se sabe que pasa con los monstruos, crecen, crecen y crecen..."
Aquest anunci, han aconseguit barrejar els sentiments amb una idea, d'un nou cotxe, més espaiós i a més a més, hi cap una mascota de qualsevol tamany.
Com a conclusió, crec que els inventors d'aquest anunci han aconseguit preparar un ficció sobre la vida de un matrimoni amb dos fills que "adopten" un estranya mascota que el principi és petita, però quant més amor li dónes més creix.
Així que, arriba un moment que el cotxe vell se'ls-hi fa petit i han de canviar-lo perquè sinó no hi caben tots els membres de la família. I es compren el Seat Altea.
El començament ens mostren una nena que està davant d'una caixa de plàstic. Ella està mirant a un peluix(representarà la mascota de la família)
Té les mateixes dents que ella. Tot i que el pare li diu a la filla que és molt lleix ella el vol.
Durant el llarg del vídeo aquest peluix és denominat com a "mostre o brother"
La nena li diu amb el seu pare que vol aquell peluix, i al llarg del vídeo podem veure com creix a causa de l'estima que li dóna la família.
A continuació, veiem una escena que la família està a fora de casa a punt de marxar. Amb un cotxe vell i d'un color gris, és a dir, un color que no ressalta. I quan el "monstre" intenta entrar no pot. Per tant, no pot anar amb ells i s'ha de quedar a casa sol.
Al llarg d'aquestes escenes, podem veure diferents aspectes visuals i auditius.
El principi comença amb un ambient fosc, no hi ha lluminositat. També podem escoltar que la música el principi es molt lenta i les imatges van lentes fins que la família marxa de casa. Representen una situació de tristesa.
A partir d'aquí, la música comença a sonar amb un ritme més accelerat i les seqüències de les imatges passen més ràpides.
El final del vídeo, la família torna a buscar-lo amb un cotxe més gros, el seu color és més atractiu (vermell) i es veu com amb aquest cotxe si que hi cap. En aquesta escena la música també torna agafar el ritme més accelerat. Representa la situació d'alegria perquè finalment el van a buscar.
I finalment , ens diuen, " No se puede dejar de querrer a alguien,no se puede. Porque ja se sabe que pasa con los monstruos, crecen, crecen y crecen..."
Aquest anunci, han aconseguit barrejar els sentiments amb una idea, d'un nou cotxe, més espaiós i a més a més, hi cap una mascota de qualsevol tamany.
Com a conclusió, crec que els inventors d'aquest anunci han aconseguit preparar un ficció sobre la vida de un matrimoni amb dos fills que "adopten" un estranya mascota que el principi és petita, però quant més amor li dónes més creix.
Així que, arriba un moment que el cotxe vell se'ls-hi fa petit i han de canviar-lo perquè sinó no hi caben tots els membres de la família. I es compren el Seat Altea.
Cmap tools
Avui, a la classe de GITIC, hem utilitzat el Cmap tools, aquest programa és molt útil per presentar conceptes teòrics de forma gràfica mitjançant uns amplis recursos d'efectes visuals.
Un programa semblant al Cmap Tools seria el Mindmanager.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
Conferència Guillermo Orozco.
Fa pocs dies a COED, vam veure una conferència amb el Dr. Guillermo Orozco, que és professor i investigador del Departament d'Estudis de Comunicació Social de la Universitat de Guadalajara, Mèxic.
El Sr. Orozco, compara el fet de ser home o dona amb ser audiència. En la seva conferència ens vol fer entendre que no naixem sabent ser bons audients, ja que no adquirim les competències necessàries. Per tal d'adquirir-les hem de fer un aprenentatge, ja que s'ha de fer un aprenentatge del llenguatge visual que amaga moltes coses que no sabem.
La majoria de nosatltres ens creiem que sabem escoltar i veure, però realment no és així. Ja que creiem que pel simple fet de reconèixer qualsevol cosa quan la veiem, coneixem el significat d'aquestes representacions, però hem ser conscients que darrera d'una imatge és poden interpretar moltes coses que no les podem veure a simple vista. Aquestes coses el Sr. Orozco diu que només les podem veure a partir d'una entrenament, ja que una persona que no ho sap no veu.
El Sr. Orozco, fa referència a un enregistrament que es va fer amb un grup de treballadors i un grup de patrons. En aquest, ens explica que el grup de treballadors van ser enregistrats en un horari de mínima audiència amb la càmera inclinada. El fet de que la càmera estigui inclinada mostra un efecte òptic de disminució, això va provoca que donés la sensació a l'audiència de ser menys importants. En canvi, el grup de patrons van ser enregistrats en "prime time" que significa en horari de màxima audiència i amb la càmera inclinada des de a sota, fent-los més importants(efecte òptic).
Per tant podem arribar a la conclusió que si una persona no té coneixement de llenguatge audiovisual això ho veu.
També diu que els medis tenen un paper important per l'educació, ja que els nens i els adolescents passem la majoria de temps davant de pantalles. Tot i que els mitjans de comunicació no es volen fer responsables. Per tant, encara que els mitjans de comunicació no es vulguin fer responsables tenen molta responsabilitat, ja que l'audiència també s'educa a partir del que veiem.
Amb el Sr. Orozco se li pregunta: "Com es pot integrar l’educació en mitjans a l’escola? Què caldria canviar per fer-ho possible?"
Ell respon que en els centres educatius s'hauria de ensenyar el llenguatge audiovisual, per tal que els alumnes tinguessin unes competències comunicatives. Per tant, caldria fer una alfabetització digital i audiovisual.
També diu, que la societat diu, que les noves generacions venen ja amb el "xip" incorporat i això no és veritat. En tot cas, es podria dir que tenen més facilitat per manejar noves tecnologies.
Per concloure, crec que és cert el que diu el Sr. Orozco. Fent referència a les generacions que porten el "xip" incorporat crec que és cert, ja que actualment, els nens que tenen entre 7-14 tenen molta facilitat per les noves tecnologies. Però hem de ser conscients que aquest fet es degut a que les noves tecnologies ja existien, per tant , amb aquesta reflexió podem entendre perquè una persona gran li costa tan fer servir les noves tecnologies,ja que en la seva època no existien i és una cosa molt nova.
Crec també que els medis de comunicació haurien de ser conscients de que tenen l'obligació d'educar , ja que molts crec que no són conscients perquè no respecten la franja d'horari infantil, com per exemple,"Sálvame". Tenint la majoria de programes que hi han actualment, és ven normal que els adolescents surtin com diuen que surten, ja que el referent educatiu que tenen és pèssim.
El Sr. Orozco, compara el fet de ser home o dona amb ser audiència. En la seva conferència ens vol fer entendre que no naixem sabent ser bons audients, ja que no adquirim les competències necessàries. Per tal d'adquirir-les hem de fer un aprenentatge, ja que s'ha de fer un aprenentatge del llenguatge visual que amaga moltes coses que no sabem.
La majoria de nosatltres ens creiem que sabem escoltar i veure, però realment no és així. Ja que creiem que pel simple fet de reconèixer qualsevol cosa quan la veiem, coneixem el significat d'aquestes representacions, però hem ser conscients que darrera d'una imatge és poden interpretar moltes coses que no les podem veure a simple vista. Aquestes coses el Sr. Orozco diu que només les podem veure a partir d'una entrenament, ja que una persona que no ho sap no veu.
El Sr. Orozco, fa referència a un enregistrament que es va fer amb un grup de treballadors i un grup de patrons. En aquest, ens explica que el grup de treballadors van ser enregistrats en un horari de mínima audiència amb la càmera inclinada. El fet de que la càmera estigui inclinada mostra un efecte òptic de disminució, això va provoca que donés la sensació a l'audiència de ser menys importants. En canvi, el grup de patrons van ser enregistrats en "prime time" que significa en horari de màxima audiència i amb la càmera inclinada des de a sota, fent-los més importants(efecte òptic).
Per tant podem arribar a la conclusió que si una persona no té coneixement de llenguatge audiovisual això ho veu.
També diu que els medis tenen un paper important per l'educació, ja que els nens i els adolescents passem la majoria de temps davant de pantalles. Tot i que els mitjans de comunicació no es volen fer responsables. Per tant, encara que els mitjans de comunicació no es vulguin fer responsables tenen molta responsabilitat, ja que l'audiència també s'educa a partir del que veiem.
Amb el Sr. Orozco se li pregunta: "Com es pot integrar l’educació en mitjans a l’escola? Què caldria canviar per fer-ho possible?"
Ell respon que en els centres educatius s'hauria de ensenyar el llenguatge audiovisual, per tal que els alumnes tinguessin unes competències comunicatives. Per tant, caldria fer una alfabetització digital i audiovisual.
També diu, que la societat diu, que les noves generacions venen ja amb el "xip" incorporat i això no és veritat. En tot cas, es podria dir que tenen més facilitat per manejar noves tecnologies.
Per concloure, crec que és cert el que diu el Sr. Orozco. Fent referència a les generacions que porten el "xip" incorporat crec que és cert, ja que actualment, els nens que tenen entre 7-14 tenen molta facilitat per les noves tecnologies. Però hem de ser conscients que aquest fet es degut a que les noves tecnologies ja existien, per tant , amb aquesta reflexió podem entendre perquè una persona gran li costa tan fer servir les noves tecnologies,ja que en la seva època no existien i és una cosa molt nova.
Crec també que els medis de comunicació haurien de ser conscients de que tenen l'obligació d'educar , ja que molts crec que no són conscients perquè no respecten la franja d'horari infantil, com per exemple,"Sálvame". Tenint la majoria de programes que hi han actualment, és ven normal que els adolescents surtin com diuen que surten, ja que el referent educatiu que tenen és pèssim.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
PREZI.
El prezi és una eina online per treballar diferents tipus de presentacions, molts semblat al Power Point.
L'última sessió vem treballar amb el programa prezi, amb el qual vam treballar hi vam veure que era bastant simple fer un vídeo.
L'última sessió vem treballar amb el programa prezi, amb el qual vam treballar hi vam veure que era bastant simple fer un vídeo.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
diumenge, 3 d’octubre del 2010
COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
Avui hem aprés que utilitzar i aprendre una llengua no només és fer servir el codi o el conjunt de formes lingüístiques sinó que implica adquirir tota una sèrie d'habilitats que orienten sobre com fer servir aquest codi en els diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l'entorn qui el parlen.
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l'existència d'una competència comunicativa que comprèn del que l'individua ha de saber per comunicar-se d'una manera eficaç en situacions culturalment significatives. Per tant, per ells és un conjunt de normes que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Finalment, segons ells, “la competència comunicativa” és el terme general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta s'obté a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.”
Els components de les competències lingüístiques són els següents:
- Competència lingüística/gramatical: significa el domini correcte del codi lingüístic
- Competència sociolingüística: tenir clar la situació dels participants, l'objectiu i les normes.
- Competència discursiva: saber interpretar diferents discursos com la narració, descripció... i que tots tinguin una coherència.
- Competència estratègica:Tenir eines i fer-les servir quan davant d'un discurs ens quedem amb blanc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)