EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES.

Alguna cosa més que un medi de comunicació.

Tota senyal està destinada a la transmissió d’informació i adquireixen significat quan són utilitzades entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està format per senyals i serveix per a comunicar-se, però no és l’únic sistema que serveix per a comunicar-se, doncs hi ha molts més en el regne animal, però, al cap i a la fi, el llenguatge és allò que ens diferencia de la resta de sers vius. Sigui per mitjà d’una llengua o una altra, la humanitat té com a facultat el llenguatge com a medi d’expressió i de comunicació.

Elements per la definició del llenguatge.

És aquest instrument el que ens permet l’expressió verbal d’un il·limitat número de sensacions, situacions, idees, etc. A més, i això és molt important, ens fa possible al·ludir a les coses i a les situacions en la seva absència (parla desplaçada).

• Llenguatge i organització de l’entorn: Amb una llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. La comunicació és possible gràcies a aquesta organització i a la reducció que fem del nostre entorn mitjançant el llenguatge, és a dir, per exemple: la infinita escala cromàtica la dividim en, més o menys, uns quants colors: blanc, taronja, groc, vermell, verd, blau, lila, marró, gris i negre. Un altre exemple seria que l’arbre X i l’arbre Y són pins (a pesar de totes les seves diferències), i aquests pins i aquells roures són arbres, i aquests arbres, aquestes cases i aquests ordinadors són coses. D’una altra manera, la comunicació seria impossible. 

                        És a dir, amb el llenguatge reduïm i organitzem les percepcions de l’entorn.

•  Llenguatge i pensament: El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar. No està clar si és la intel·ligència o el llenguatge qui té prioritat en el desenvolupament del pensament, però, el que sí és cert, és que és impossible el llenguatge sense una constitució cerebral mínima. No obstant, es la mútua implicació d’ambdós factors el que afavoreix el desenvolupament humà.

                        És a dir, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.

• Llenguatge i memòria: El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, encara que no l’únic, i disposem d’una memòria olfactiva, tàctil, visual, etc. Això en referència a la memòria individual. En quant a la col·lectiva, aquesta es conserva, principalment, mitjançant mites, llegendes, històries i tradicions que s’han passat de manera oral o escrita de generació en generació dins d’una comunitat.

                      És a dir, el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com    col·lectiva.

•  Llenguatge i autoexpressió: No sempre que parlem estem intentant transmetre informació a una altra persona, sinó que a vegades és un discurs intern del propi individu amb ell mateix o una expressió del pensament.

                        És a dir, el llenguatge resulta ser més que un instrument per a la comunicació, ja que ens permet l’autoexpressió o diàleg amb nosaltres mateixos.

• El medi més extens: Com diu l’apartat, el llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que tenim els éssers humans, ja que tota expressió humana té la seva traducció en el llenguatge.

Per tant, la definició general de llenguatge seria que el llenguatge és el medi de comunicació més extens que tenim i, a més, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.

El llenguatge juga un paper principal en el desenvolupament del pensament, és el suport de la memòria i, a més, ens permet l’autoexpressió lliure i interior, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos.

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50).