DARRERA ACTUALITZACIÓ.

ENTREVISTA A MARC PRENSKY.





En aquest vídeo, el Sr, Marc Prensky, ens explica que estem vivint un canvi social, en el qual cal reconvertir la forma d'ensenyar i per tant hem de incorporar nous mètodes dins l'escola. Marc Prensky ens explica que la societat està evolucionant, hi estem en el pas de dos tipus d'èpoques en les que hi trobem, dels nens natius informàtics( fent referència a els infants que ja han nascut en l'era tecnològica i no els hi suposa cap problema conviure amb les tecnologies) i de immigrants informàtics( Just el contrari, ja que ha de fer un gran esforç per la seva adaptació.) 


També argumenta que no existeixen els transtorns com per exemple el dèficit d'atenció a classe, sinó que el que hi ha de dèficit de motivació.


Finalment, defensa els videojocs com a una manera interessant d'aprendre i atractiu per a totes les edats. Defensa els videojocs dient que aporten motivació, ens fan reflexionar, ens entrenen per a la vida real, ens fan tenir una visió perifèrica i més habilitat per resoldre problemes.


Per tant, la societat actual, emetem un prejudici en els videojocs,ja que pensem que que és una manera de perdre el temps i aquest no hauria d'existir.

REFLEXIÓ.

Durant el llarg del semestre amb l'assignatura de GITIC hem anat treballant diferents eines si programes que ens serviran de gran utilitat en el dia de demà, de cara la nostra professió.

Personalment, un dels programes que més hem va agradar, és el Jclic, ja que vam poder veure que és un programa en el qual diferents mestres fan activitats pels alumnes d'una manera online, de tot tipus de matèries( música, ciències naturals...) i això permet que els alumnes puguin fer activitats a qualsevol lloc, ja sigui a casa amb els pares o a l'escola. I una avantatge és la importància de autovaloració del nen. Això significa un atenció individualitzada perfecte. Com a mestres és important que coneixem aquests programes, ja que ens seran bastant útils.

Una eina que també he descobert a partir d'aquesta assignatura és el marcador social Delicious. Crec que és molt útil, ja que a partir d'aquests podem trobar totes les nostres pagines web preferides i hi tindrem accés a qualsevol ordenador. Amb el Delicious també podrem etiquetar l'enllaç, és a dir, si tracta d'educació doncs farem una etiqueta que posi educació. I també tots els usuaris podran valorar, això farà que si busquem algun tema en especial, podrem saber quins és el que els usuaris creuen que és més adient. Això penso que és un factor important, ja que tu pots comentar i rectificar coses que els altres diuen per tant estem parlant d'una web 2.0.

Finalment, les eines que he trobat molt interessants són totes les que Google t'ofereix. Fent referència el Google Documents, penso que és una molt bona eina, i en molts casos ens han permés que diferents components de diferents grups poder fer un treball cooperatiu a distància. És una molt bona idea. Fent referència el Google Reader, també crec que és interessant coneixeu , ja que ens permet està constantment actualitzats amb diferents notícies del dia a dia. I finalment el Google Notebook, penso que és una eina important de cada emmagatzemar diferents pàgines web que ens interessin però cal dir, que és més eficaç el Delicious ja que el Notebook no té l'aplicació d'etiquetes, per tant, tampoc la opció de recomanació entre els usuaris.

Per acabar, m'agradaria nombrar el Blog. Gràcies a totes les classes de GITIC, he pogut copsar la importància que pot arribar a tenir el Blog per un mestre. Ja que un blog és com un diari personal interactiu a Internet, és a dir, està dissenyat perquè qualsevol persona pugui comentar i escriure tot allò que és publica a les entrades que fa el “propietari del Blog”. Per tant, com a futurs mestres, conèixer l'eina del Blog, ens pot permetre encarregar que els alumnes facin un Blog cooperatiu amb el qual treballin un tema i a partir d'aquí el mestre vagi supervisant la feina treballada. Per tant fent un seguiment a cada grup i també pot posar comentaris de cada entrada que facin els alumnes, així és una manera de que el seguiment sigui més proper. Per tant, farem que els nostres alumnes treballin de una manera mñes amena i aquelles classes tan teòriques quedin anulades per classes més dinàmiques.

Penso que és una molt bona eina de cada el futur educatiu.

Dit això, m'agradaria donar una especial èmfasi a tres entrades:

1- L'entrada titulada: “ Tipus de metàfores”.

2- L'entrada titulada: “ Resum de eines i programes”.

3- L'entrada titulada: “ Delicious”.

ENTRADA FINAL.

Aquesta assignatura m'ha ensenyat a com parlar bé en públic, cosa que en la nostra futura professió ho farem constantment. L'activitat de recitar un poema, em va aportar una satisfacció personal immensa, cosa que no m'esperava, ja que en el moment que l'Imma ens ho va dir, vaig pensar “ quin pal...”.

També dir, que amb aquesta assignatura hem hagut de treballar amb grup, per tant hem hagut de fer un treball cooperatiu que molts cops ha estat dificultós, però a la vegada beneficiós, per adonar-nos que treballar en grup, molts cops és difícil. I també ha estat beneficiós per conèixer una mica més els companys.

Per finalitzar dir que aquest Blog, m'ha comportat molts hores de dedicació, però penso que és una bona manera de anar organitzant el dia a dia de l'assignatura.

Dir, que si aquesta assignatura s'ha fet divertida i ràpida, és a la important funció de la professora, l'Imma, ja que ens ha fet unes classes molt properes i molt dinàmiques.

Per acabar diré les entrades que vull que l'Imma doni més èmfasi que són les següents:

1- L'entrada del dia vint-i-tres d'Octubre, titulada:”Conferència d'Antonio Orozco”

2- L'entrada del dia vint-i-set d'Octubre, titulada:“ Anàlisi del anunci Seat Altea”.

3- L'entrada del dia vint-i-quatre de Desembre, titulada: “ Valoració de les taules rodones”.

He escollit aquestes tres, perquè són les que més he pogut reflexionar. Fent referència a la Conferència d'Antonio Orozco, perquè després de rumiar i fixar-me amb diversos anuncis, penso que té raó amb l'afirmació de que hauríem d'adquirir coneixements del llenguatge visual ja que s'amaguen moltes coses darrera d'aquest. Per això, també he escollit l'anunci del Seat Altea, ja que hem sembla una clara demostració del munt de coses que hi han darrera un aninci publicitari. I finalment he escollit la valoració de taules rodones, ja que el meu grup vam presentar una valoració global de totes les taules i després de llegir-ho no em va sembla del tot complet.

Finalment, tanco el Blog amb una gran satisfacció personal i amb un model exemplar de professora que ens ha impartit l'assignatura. 

LA DESCRIPCIÓ.

La descripció és un mètode d’organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, records, tot el que vulguis. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets fins als més abstractes.

La seqüència descriptiva pot ser dominant en un text (mèdic, la presentació d'un producte...), però la major part dels textos sol està combinada amb altres seqüències. En l’àmbit literari, la descripció acostuma a aparèixer junt amb la narrativa i el diàleg.

*La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar raó de forma organitzada i exhaustiva.

* Tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa.

L'estructura la trobem diferenciada en tres parts:

El primer que hem de fer per començar una descripció és:

Quan redactem un text descriptiu hem de tenir en compte: 

VALORACIÓ DE LES TAULES RODONES.

Aquesta entrada la dedicaré a fer unes conclusions en general que com han anat les taules rodones.

En primer lloc, fent referència als aspectes discursius, tots els aspectes tractats han estat bastant encertats i s'han ajustat a la temàtica del debat.

Els arguments han estat ben estructurats i la majoria han sigut prou entenedors pel públic. Els convidats eren els adequats respecte el tema tractat a cada taula rodona, però cal dir, que encara que havien personatges oposats no es van utilitzar els contraarguments. Generalment cada invitat exposava el seu punt de vista i difícilment podíem veure una discussió clara amb l'opositor. Alguns excepcions serien: “L'avort” amb el pare adolescent i el capellà, i també les “ Escoles Rurals” amb la mare d'escoles 3P i l'escola tradicional.

Tots els grups van emprar exemples determinats i van ser pocs els grups que van utilitzar cites i proves documentals. L'únic grup que va portar alguna cosa va ser: “ La filosofia dels Simpsons”.

Seguidament, fent referència els aspectes d'oratòria, generalment el registre utilitzat va ser massa col·loquial i poc concís, i en algunes ocasions poc adequat a la seriositat del tema. Per exemple amb la taula que tractaven “L'avort”. Respecte a la comunicació no-verbal , la majoria mantenien un posició que mostrava força desinterès.

L'entonació solia ser massa monòtona durant l'exposició dels arguments, per exemple la taula rodona que tractava de “Els llibres digitals i els llibres de text”, ja que els components eren poc expressius.

Finalment, fent referència els aspectes organitzatius, totes les taules rodones tenien la mateixa dinàmica i per tant i havia molt poc originalitat. El paper del moderador va ser molt superficial, ja que en algunes ocasions només s' encarregava de donar pas als convidats. Com per exemple en la taular rodona de “ La reforma laboral”.

VALORACIÓ DE LA MEVA TAULA RODONA, “ L'ocupació de les vivendes i el buit legal”.

Personalment, crec que la nostra taula rodona va estar força bé, ja que el paper de cada component va estar bastant clar i encertat. La funció del moderador va ser correcte, però va fer una errada que un moderador mai no pot fer, que és contestar amb males paraules amb un individu del públic.

També el meu grup vam aportar informacions de diverses fonts documentals com per exemple ; diferents articles de “ La Constitució Espanyola”.

Per concloure, crec que va ser una taula rodona força entretinguda, tant pel públic com pels components d'ella.

VALORACIÓ EN GENERAL.

Gràcies a totes les taules rodones, hem pogut veure com es fa una bona taula rodona, hem aprés com ha de ser la seva dinàmica, l'organització i la gran importància que té aportar diversa documentació, ja que quan més documentació més credibilitat es dóna. I també, hem de vigilar molt amb el que diem i com u diem.

Per tant, crec que ha sigut una activitat força interessant, perquè en un futur potser n'hem de fer alguna.

EL LLENGUATGE I LES LLENGÜES.

Alguna cosa més que un medi de comunicació.

Tota senyal està destinada a la transmissió d’informació i adquireixen significat quan són utilitzades entre un emissor i un receptor. El llenguatge humà està format per senyals i serveix per a comunicar-se, però no és l’únic sistema que serveix per a comunicar-se, doncs hi ha molts més en el regne animal, però, al cap i a la fi, el llenguatge és allò que ens diferencia de la resta de sers vius. Sigui per mitjà d’una llengua o una altra, la humanitat té com a facultat el llenguatge com a medi d’expressió i de comunicació.

Elements per la definició del llenguatge.

És aquest instrument el que ens permet l’expressió verbal d’un il·limitat número de sensacions, situacions, idees, etc. A més, i això és molt important, ens fa possible al·ludir a les coses i a les situacions en la seva absència (parla desplaçada).

• Llenguatge i organització de l’entorn: Amb una llengua organitzem el nostre entorn i sotmetem les nostres percepcions a diversos graus d’abstracció. La comunicació és possible gràcies a aquesta organització i a la reducció que fem del nostre entorn mitjançant el llenguatge, és a dir, per exemple: la infinita escala cromàtica la dividim en, més o menys, uns quants colors: blanc, taronja, groc, vermell, verd, blau, lila, marró, gris i negre. Un altre exemple seria que l’arbre X i l’arbre Y són pins (a pesar de totes les seves diferències), i aquests pins i aquells roures són arbres, i aquests arbres, aquestes cases i aquests ordinadors són coses. D’una altra manera, la comunicació seria impossible. 

                        És a dir, amb el llenguatge reduïm i organitzem les percepcions de l’entorn.

•  Llenguatge i pensament: El llenguatge és el responsable que siguem capaços de pensar. No està clar si és la intel·ligència o el llenguatge qui té prioritat en el desenvolupament del pensament, però, el que sí és cert, és que és impossible el llenguatge sense una constitució cerebral mínima. No obstant, es la mútua implicació d’ambdós factors el que afavoreix el desenvolupament humà.

                        És a dir, el llenguatge és un element bàsic en la constitució del pensament.

• Llenguatge i memòria: El llenguatge és el suport bàsic de la memòria, encara que no l’únic, i disposem d’una memòria olfactiva, tàctil, visual, etc. Això en referència a la memòria individual. En quant a la col·lectiva, aquesta es conserva, principalment, mitjançant mites, llegendes, històries i tradicions que s’han passat de manera oral o escrita de generació en generació dins d’una comunitat.

                      És a dir, el llenguatge és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com    col·lectiva.

•  Llenguatge i autoexpressió: No sempre que parlem estem intentant transmetre informació a una altra persona, sinó que a vegades és un discurs intern del propi individu amb ell mateix o una expressió del pensament.

                        És a dir, el llenguatge resulta ser més que un instrument per a la comunicació, ja que ens permet l’autoexpressió o diàleg amb nosaltres mateixos.

• El medi més extens: Com diu l’apartat, el llenguatge és el medi de comunicació i d’expressió més extens que tenim els éssers humans, ja que tota expressió humana té la seva traducció en el llenguatge.

Per tant, la definició general de llenguatge seria que el llenguatge és el medi de comunicació més extens que tenim i, a més, és el factor bàsic que ens constitueix com a éssers humans perquè fa possibles el discurs abstracte i la parla desplaçada.

El llenguatge juga un paper principal en el desenvolupament del pensament, és el suport de la memòria i, a més, ens permet l’autoexpressió lliure i interior, és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos.

TUSON, J. (1984). Lingüística. Barcelona: Barcanova (p.45-50).

Resum de eines i programes treballats.

Ara que ens s'acosta l'examen de l'assignatura de GITIC, he fet un mapa conceptual que em permetrà veure amb claretat tots els programes i eines treballades a l'assignatura.

* clicant a sobre la imatge podreu veure el mapa conceptual amb més claretat.

Gràcies el Cmaptools, he pogut fer un esquema molt útil, per tal de tenir d'una manera clara i organitzada totes les eines i programes que hem treballat a l'assignatura durant tot el semestre.